De què ha servit la manifestació que va aplegar el 10 de juliol passat, durant una esplèndida tarda de dissabte, a més d’un milió de persones, i els gairebé un milió de votants en les consultes populars organitzades per milers de voluntaris, des del 19 de setembre de 2009 a Arenys de Munt fins al recent 10 d’abril a Barcelona? Els catalans estem demanant que se’ns escolti, però els nostres polítics segueixen en el seu món tancat a qualsevol espurna d’il·lusió, cada cop més allunyats de la societat. Vergonya, senyors parlamentaris, vergonya! Vergonya per aquest navegar de CiU entre dues aigües intentant no esquitxar-se en cap d’elles. Vergonya per un president que només va estar present en el moment de votar en blanc la Llei de Declaració d’Independència. En blanc? De què serveix un vot en blanc? Vergonya per aquells que s’anomenen catalans donant la raó als que ens volen anorrear culturalment i socialment! Vergonya per aquells que han donat ales als que ens van tallar les nostres!
Què potser són menyspreables el nombre de persones que us demanàvem el vot a favor de la Llei? Els catalans estem farts del tracte rebut per un estat borbònic hereu dels temps de conquesta i de l’olor rància d’un feixisme encara vigent en el seu engranatge, que ni tant sols ha volgut anul·lar el judici que va comportar l’assassinat del nostre president Companys i que contínuament posen traves a la memòria dels milers de morts durant la bàrbara guerra civil. Quina mena de demòcrates posen traves a conèixer la pròpia història? Estem cansats de dur el cap baix, de ser sempre els que cedim... Volem afirmar-nos com a catalans, volem participar plenament en el nostre destí com a catalans, volem ser a Europa com a catalans. Us parlo a vosaltres, jerarques de CiU, perquè teníeu a les vostres mans la gran il·lusió de tornar a creure en aquest país. Ens heu decebut, com també ens han decebut els altres partits que s’anomenen catalans. La societat catalana ha estat valenta! I vosaltres, representants d’aquesta societat, a què espereu per ser-ho?
Què cansats que estem de tots els polítics! Tot i així, quan ens fastiguegeu amb les vostres campanyes eructant un munt de promeses que no complireu, nosaltres, il·lusos, tornem a votar creient que, aquest cop sí que canviarà alguna cosa al nostre país. Aquí rau el mal d’aquesta societat occidental: creure’ns que som portadors de la llibertat tant sols perquè ens considerem demòcrates. Però, exactament, en què consisteix la democràcia? Segons els diccionaris, la democràcia és el govern en què el poble exerceix la sobirania. Però en què consisteix aquest exercici? En poder votar cada quatre anys a una colla de prepotents que, un cop guanyadors, es creuen capacitats per fer i desfer al seu gust fins a les properes eleccions? No és suficient!
Som la societat civil, les dones i els homes que veritablement estimem la llibertat individual i col·lectiva del nostre poble català, els que us estem ensenyant contínuament en que consisteix la democràcia! Ho hem fet treballant perquè siguin possibles les consultes populars per a la independència, com també amb les Iniciatives legislatives Populars com la que va permetre la prohibició de les curses de braus. I podeu comptar que seguirem ensenyant-vos en què consisteix ser demòcrata. Ja n’hi ha prou en fer-vos el joc anant a votar cada quatre anys i deixar-vos tranquils la resta de temps!
Una part molt important del poble català us ha demanat que plantéssiu cara a Espanya. Una part important que haguera estat molt més nombrosa si, en lloc de posar-nos traves i negar-nos l’accés als mitjans de comunicació, ens haguéreu facilitat el camí. Però vosaltres, un cop més, ens heu menystingut!
I per acabar, què era exactament aquesta llei que us heu negat a aprovar? No era la declaració d’independència de Catalunya! Era l’inici del que ens podia dur a la independència. Però, al final, havia de ser aprovada per tot el poble català. I en unes votacions democràtiques, la majoria del poble català podia haver votat tant a favor com en contra. Sabeu què era exactament aquesta llei? Una demostració de DEMOCRÀCIA, senyors parlamentaris, DEMOCRÀCIA EN MAJÚSCULA.
Vergonya, senyors parlamentaris, vergonya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada